dimarts, 20 de gener de 2015

Sot del Bac, agulla del salt i la papallona

SOT DEL BACH, reequipament de l’agulla del Salt

Desprès del repas de l’agulla de la papallona,quedava pendent l’agulla mes alta i vertical de tot el conjunt la del “salt “, es la primera agulla que ens trobem a l’altre banda del torrent.
El nom segons semble no l’hi ve per estar a prop del salt d’aigua .En els primers intents de pujar l’agulla es despenjaban per la cinglera fins just a l’alçada d’una repisa de l’agulla, i llavors feian un salt, acababa l’aventura per una fisura evident.
La feinar d’equipar aquestes agulles es feixuda . Aproximacio amb uns quans quilos de material , escalar , instal·lar cordes estatiques provar les vies, collocar els parabolts, treura la ferralla vella i el que sempre quedar per el final , tapar els antics forats. Amb tot aquet enrenou ens habiem trobat , anteriorment , assuminto nomes dues persones. En Tomàs Fernandez i l’Albert Galera , en Xavi Mendiucheta i altre cop l’Albert , sempre carregats com burros i dient que eixís no tornarien.
Agulla del salt, l'Albert Galera

Burils malmesos

Aquesta vegada en una sortida el mes d’Abril estava el SEDEG en  “pleno” , fins i tot en Toni Almirall va portar el 4x4 per pujar el material. Es va aprofitar la sortida per desbrocar els voltant i fer unes practiques amb l’espitador.
 Vam  escalar amb artificial per la via ves t’hi fixant , un cop canviada la reunio es va pogué  pujar fins dalt e instal·lar un passamà i una corda fixa per el vesant del rapel, per facilitar les properes feines.
No va ser fins el mes de Juny , desprès d’un seminari d’equipament del GIEG, quatre membres d’espeleologia , Francesc Mas , Mari Oliveras , Manel Mallol , Mario Bolta , i jo mateix vam tornar a fer feina. Instalarem tres reunions i dotze Seguros mes. Aquesta vegada la pujada a l’agulla va ser rapida aprofitant la corda fixa. Desprès ha tornat a queda la corda esperant la propera sortida.
A les ressenyes especifico les vies on en quedat Seguros nous, hi tingut en conta les puntualitzacions d l’Oriol Macia (quo- quo).Te previst publicar una guia a finals del 2014 , si tot el treball de camp l’hi va be .
Cara Est de l'agulla de la papallona i del salt

Cara sud


VIES DE LA PAPALLONA I CARA EST DE L’AGULLA DEL SALT

1 Miguelito 6b(5c-A1)  Variant  per l’espero  de la via  2
2 Margarita 6a+ (A1-4c)  Esdevé la via normal de la papallona
3 Sang i roses 6b   Centra la dificultat a la part inferior de la via
4 Lagarto guancho  6a  Antiga via  oberta per un dels germans Carbonell i equipada amb spits als anys vuitante i rebatejada
5 Gustau-Reniu 6c+ Oberta amb artificial , espitada i mal rebatejada com a bocadillo de estiercol . Potencia a la part baixa i equilibri regletero passat l’arbre
6 Agafa’m que kaik  6c+  Ala part central de la via jugar amb l’espero de la dreta
Diedre  6b-4a  Interessant dinàmic a la part inferior, per superar el diedre cal una bona elasticitat per superar un pas tonto. Via recomanable
La normal  5a  Es la via mes facil per arribar al cim de l’agulla
Spinakes  6a+  Via de calentament per fer la resta
10  Anem de farra amb les vaques  6c  Bonica via de dificultat
11  Ves t’hi fixant  6c  Via de dificultat continuada
12 Ni t’en monis  7a+  Acaba a la primera reunió, pro actualment es pot seguir fins el cim de l’agulla
13  Jovi  A1- 5a  La via mes llarga de la zona , molt recomanable i amb ambient
14  Kayleight  7b  Via de dificultat continuada

15  Maneras de vivir 6a  Original via molt recomanable
16  Sostre de la cunya  A2 – 4a  Porta algun pito i rups, a banda dels friends
17  Spit volador  6c  Via encara amb spits
18 Toxos nois  5   Via per passar l’estona encara amb spits

2 comentaris:

  1. Volia agrair i felicitar a tots els que heu fet aquesta feina de restauració de l'escola d'escalada (Sot del Bac) on milers i milers d'escaladors ens hem iniciat.
    Ahir vaig passar per aquí d'excursioneta i mentres venien al meu cap records de fa decades m'ha sorpres la renovació. Bona feina.
    La número 1 de la Papallona no és la Miguelito, deu ser una altra via. La Miguelito va desapareixer. La vaig equipar (primers vuitanta) amb un amic i anava per on marca la ressenya del Vertex, entre la Margarita i la Sang i Roses (ficada amb calçador) i adalt sortia pel desplom de la dreta de la paret (allà hi era el 6b). Es van robar les xapes dels espits i les vaig tornar a posar. Més tard van tornar a desapareixer (menys la de dalt al 6b) i algú va sicar els casquillus (si es mira amb atenció es poden trobar). He vist que ara tampoc està la xapa del 6b adalt. per això dic que és una via desaparescuda. Però no té cap importancia l'important és que hi hagin unes bones ressenyes com les que heu fet i bones assegurances perque la roca està molt llepada.
    Salutacions

    ResponSuprimeix
  2. Quan passi la calor aniré un dia a escalar aquí

    ResponSuprimeix